Critica de les Tretze Roses

La pel·lícula conta la història de tretze noies, que despres de la guerra civil espanyola, van ser acusades, sense proves de participar en la planificació dún atemptat contra Franco, atemptat que no va existir. Les noies, finalment, van ser condemnades a mort.
Recomane aquesta pel·lícula perquè mostra que les postguerres son tan difícils com les guerres: la fam, la pèrdua de llibertat, la represàlia, la venjança i la rancùnia poden ser tan doloroses o més que les bales i les bombes.
D´altra banda, la pel·lícula és plena d´emoció i de sentiment sense arribar a embafar.
L´única objecció que pose a la pel·lícula és que el director trata la història d´una manera asèptica, els sentiments guanyen la partida a la ideologia.

SIGMUND FREUD

..Sigmund Freud..

Va ser metge i neuròleg austríac, fundador del psicoanàlisi, Freud va néixer en l'actual Príbor, (República Txeca), el 6 de maig de 1856. Es va educar en la Universitat de Viena. Quan tot just tenia tres anys, la seva família es va traslladar a Leipzig. Poc temps després, es van instal·lar a Viena, on Freud va residir la major part de la seva vida.Encara que la seva ambició des de nen havia estat dedicar-se a l'exercici del dret, Freud va entrar en el camp de la medicina just abans d'entrar en la Universitat de Viena en 1873. Inspirat per les investigacions científiques del poeta alemany Goethe, va sentir el desig estudiar ciències naturals i de resoldre algun dels reptes que en aquell moment afrontaven els investigadors del seu temps.Ja durant el tercer curs, Freud va començar a investigar sobre el sistema nerviós central dels invertebrats, en el laboratori de fisiologia que dirigiria el metge alemany Ernst Wilhelm von Brücke. Aquestes investigacions neurológicas van ser tan absorbents que Freud va descurar les seves obligacions acadèmiques, romanent en la facultat tres anys més de l'habitual abans d'obtenir la seva llicenciatura en Medicina.En 1881, després de complir un any de servei militar obligatori, va finalitzar la seva llicenciatura. No obstant això, no va voler abandonar el treball experimental i va romandre en la universitat com ajudant en el laboratori de fisiologia. En 1883, pressionat per Brücke, es va veure obligat a abandonar la investigació teòrica.Així, Freud va estar tres anys en l'Hospital General de Viena, dedicant-se successivament a la psiquiatria, la dermatología i els trastorns nerviosos. En 1885, després de la seva designació com professor adjunt de Neuropatología en la Universitat de Viena, va deixar el seu treball en l'hospital. A la fi del mateix any, rebria una beca del govern per a estudiar a París dinou setmanes al costat del neuròleg Jean Charcot, que en aquell temps treballava en el tractament de certs trastorns mentals mitjançant la hipnosis, en el manicomi de Salpetrière del que era director. Els estudis de Freud amb Charcot, centrats en la histèria, canalitzarien definitivament els seus interessos cap a la psicopatología, l'estudi científic dels trastorns mentals.En 1886 Freud es va establir com metge privat a Viena, especialitzant-se en els trastorns nerviosos. Va sofrir una forta oposició de la classe mèdica vienesa pel seu defensa del punt de vista de Charcot sobre la histèria i l'ús de la hipnosis, llavors considerats com enfocaments poc ortodoxs. L'enfrontament resultant va retardar l'acceptació de les seves troballes posteriors sobre l'origen de les neurosis.

..NAIX EL PSICOANALISI..

El primer treball publicat de Freud sobre sicopatología, Sobre l'afàsia, va aparèixer en 1891; era un estudi d'aquest trastorn neurológico en el qual la capacitat per a pronunciar paraules o nomenar objectes comuns es perd com a conseqüència d'una malaltia orgànica en el cervell. El seu últim treball sobre neurologia, l'article, Paràlisis cerebrals infantils, va ser escrit per a una enciclopèdia en 1897 només per la insistència de l'editor, perquè en aquell moment Freud estava més ocupat en les explicacions psicològiques de les malalties mentals que en les fisiològiques. Els seus treballs posteriors s'inscriuen enterament en aquest terreny, que ell mateix havia batejat com psicoanàlisi en 1896.Aquesta nova orientació de Freud es va donar a conèixer per primera vegada en el seu treball Estudis sobre la histèria (1893), elaborat en col·laboració amb el metge Vienés Josef Breuer, que dos anys després es publicaria amb major extensió. Es consideraven els símptomes de la histèria com manifestacions d'energia emocional no descarregada, associada amb traumes psíquics oblidats. El procediment terapèutic consistia a sumir al pacient en un estat hipnòtic, per a forçar-li a recordar i reviure l'experiència traumàtica origen del trastorn, amb el que es descarregarien per catarsi les emocions causants dels símptomes. La publicació d'aquesta obra va marcar el començament de la teoria psicoanalítica, formulada sobre la base de les observacions clíniques.Durant el període de 1895 a 1900, Freud va desenvolupar molts dels conceptes posteriorment incorporats tant a la pràctica com a la doctrina psicoanalítica. Poc després de la publicació dels estudis sobre la histèria, Freud va abandonar l'ús de la hipnosis com procediment catàrtic, per a reemplaçar-lo per la investigació del curs espontani de pensaments del pacient —anomenat associació lliure—, com mètode idoni per a comprendre els processos mentals inconscients que estan en l'arrel dels trastorns neuròtics.En les seves observacions clíniques, Freud va trobar evidències dels mecanismes mentals de la repressió i la resistència, descrivint la primera com un mecanisme inconscient que fa inaccessible a la ment conscient el record de fets dolorosos o traumàtics; i la segona com la defensa inconscient contra l'accessibilitat a la consciència de les experiències reprimides, per a evitar l'ansietat que d'ella es deriva.Freud va proposar seguir el curs dels processos inconscients, les associacions lliures del pacient com una guia per interpretar els somnis i els lapses en el llenguatge (a més d'acudits, actes fallits, etc. Mitjançant l'anàlisi dels somnis va arribar a les seves teories sobre la sexualitat infantil i el complex d'Èdip, que explicaria la inclinació del nen al progenitor del sexe contrari, juntament amb els sentiments hostils cap al del propi sexe (considerat —en principi— un rival). Aquests plantejaments, que posaven l'accent en la base biològica del comportament humà —particularment el sexe i l'agressivitat—, van ser molt controvertits.En aquests anys, va desenvolupar també la teoria de la transferència, procés pel qual les actituds emocionals, establertes originalment cap a les figures dels pares durant la infància, són transferides en la vida adulta a altres personatges (mestres, autoritats, caps, el propi psicoanalista, etc.). El final d'aquest període ve marcat per l'aparició de la seva obra més important, La interpretació dels somnis (1900 primera edició, que posteriorment el mateix Freud ampliaria). En ella analitza (a més d'alguns somnis dels seus pacients, amics, fills, i fins i tot de personatges famosos) molts dels seus propis somnis, registrats durant tres anys d'acte analític iniciades al 1897. Aquest treball exposa tots els conceptes fonamentals que s'assenten a la teoria i la tècnica psicoanalítica.

..PUNTS IMPORTANTS..

Els somnis tenen un sentit.Quan somiem, deformem un fet, un esdeveniment, ... perquè ens fa mal recordar-lo. Així, la tasca del psicoanalista és fer que el seu pacient s'adoni del significat dels seus somnis. Encara que digui que no, el pacient té en el seu inconscient el sentit del somni. El seu psicoanalista deu mostrar-li el camí per a arribar fins a ell.La deformació dels somnis.Perquè al subjecte li sigui difícil associar els somnis amb les seves vivències personals, aquests es deformen. Com més traumàtica sigui l'experiència, més deformat estarà. El psicoanalista haurà de fer que el pacient estableixi ponts de connexió entre els seus somnis i les seves experiències. Això només ocorrerà en els adults, ja que els nens tot just han tingut temps per a tenir experiències traumàtiques.L'origen dels somnis prové de l'interior.El sentit dels somnis, prové de l'interior. Quan passem per una experiència dolenta, que no volem recordar-nos d'ella, la releguem al nostre subconscient. Quan dormim i entrem en la fase de somni, permetem que aquestes experiències surtin del nostre subconscient en forma de somni. D'aquesta manera el nostre psicoanalista podrà fer-nos conèixer el més profund de nosaltres.

..El Futurisme..

El futurisme és el moviment inicial dels corrents d'avantguarda artístisc. Fou fundat a Itàlia per Filippo Tommaso Marinetti, qui va publicar el Manifest del Futurisme el 20 de febrer de 1909 al diari Le Figaro de París. El Futurisme és un dels primers moviments de l'avantguarda artística, sorgit a Itàlia en el 1909. El futurisme va ser anomenat així per la seva intenció de trencar absolutament amb l'art del passat. Per a expressar el moviment, repeteixen la mateixa imatge, com si fos una seqüència fílmica, i això ho van anomenar simultanisme.El Futurisme va sorgir a Milán, Italia, impulsat per Filippo Tommaso Marinetti. Aquest moviment trovaba trencar amb la tradicio, el pasat i els signes convencionals de l´ historia de l´art. Consideraba com elements principals de la poesía el valor, l´audacia i la revolucio, ja que es pregonaba el moviment agresiu, l´insomni febril, el pas gimnástic, el salt peligros i la bofetada irreverent. Tenía com postulatss: l´exaltació de lo sensual, lo nacional i guerrer, la adoració de la máquina, el retrat de la realitat en moviment, lo objetiu de lo literari i la disposició especial de lo escrit, amb el fi de donarli una expresió plástica.Rechazaba l´estética tradicional i va inventar ensalzar la vida contemporánea, basánt-se en dos de les seus temes dominants: la máquina i el movimient. Va recurrir, d´aquest mode, a qualsevol medi expresiu (arts plástiques, arquitectura, urbanisme, publicitat, moda, cinema, música, poesía) capaz de crear un vertader art d´ acció, amb el propósit de rejuvenir i va construir de nou la faz del mon. El poeta italianà Filippo Tommaso Marinetti va recopilar i va publicar els principis del futurisme en el manifest de 1909. Al any següent els artistes italians Giacomo Balla, Umberto Boccioni, Carlo Carrà, Luigi Russolo i Gino Severini van firmar el Manifiesto del futurismo.El futurisme es va caracteritzar per l´intent de captar la sensació de movimient. Per això va superposar accione consequtives, una especie de fotografía estroboscópica o una serie de fotografíes tomades a gran velocitad e impreses en un sol pla.. En el camp de la fotografía van destacar els germans Bragaglia i les seues imatges movides, que ofereixen tempos succesius i trajectoria dels gestos, com en Carpintero serrando o Joven meciéndose.
En 1914 es van presentar tambe els primers dibuixos sobre una ciutat moderna de Antonio Sant'Elia i Mario Chiattone. Sant'Elia va presentar eixe mateix any el seu Manifest de l´ arquitectura futurista, un projecte utópic que va cristalizar en les imatges de la Ciutat Nova: la nova mida ja no era l´edifici, sino l´estructura urbana, i apostaba, a mes a mes, per les noves tipologíes, com estacions de trens i aeroplans, centrals elèctriques, cases escalonades amb ascensors… Es tratava d´un nou mon vertical i mecánic, conectat a través de reds d ´ascensors de ferro i cristal.Encara que el futurisme va tindre una corta existencia, aproximadament fins a 1914, la seua influencia s´aprecia en les obres d´autors canónics com Marcel Duchamp, Fernand Léger i Robert Delaunay en París, asi com en el definitiu constructivismo ruso. En 1915 alguns dels representants del futurisme, com Marinetti i Sant'Elia, es van enrolar en un batalló de voluntaris, d´acord amb el punt nou del seu decálogo fundacional, a on s´ensalzaba la guerra com l´única higiene del mon. Alguns d´ells van morir, com Sant'Elia, i els demes radicalizaren les seues posicions, com la conocida conversió al fascismo en les eleccions de 1919.

..CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT..

- Proclamen el rebuig frontal al passat, a la tradició, i defensen un nou art modern, dominat per la màquina, la velocitat i la ciutat.- Prohibeixen la part sentimental i anecdòtica i no assumeix absolutament gens del passat.
- L'estètica futurista pregona també una ètica, d'arrel fonamentalment masclista, misògina i provocadora, amant de l'esport i de la guerra ("única higiene del món", segons Marinetti), de la violència i del perill.- Per a expressar el moviment, repeteixen la mateixa imatge, com si fos una seqüència fílmica, ho van anomena simutaneisme.
- Es fa servir la tècnica del divisionisme i una àmplia gamma de color.- Els temes preferits en pintura són la ciutat i la figura humana en moviment.

..ORIGENS I DESENVOLUPAMENT..

El fundador i l'ànima del futurisme seria el poeta italià Filippo Tomasso Marinetti (1876-1944). El 20-II-1909 publica en el diari "Le Figaro" el "Primer manifest del futurisme". El 11-IV fou proclamat un altre manifest més "tècnic".Els mitings i manifestacions futuristes acabaven normalment en una batalla campal. Els seus dirigents eren mestres en l'art de la propaganda i havien captat la importància que l'època donava al sensacionalisme. Les publicacions futuristes utilitzaven sempre un to altisonant digne d'escriure's en les pàgines de successors d'un diari sensacionalista; d'aquí que el moviment assolís tanta popularitat.A França el futurisme va quedar aviat absorbit pel cubisme. A Anglaterra, sota l'impuls de Lewis, donaria origen al vorticisme. A Espanya va tenir una certa repercussió en la poesia de Salvat-Papasseit.La primera guerra mundial posà fi a tots els encerts, i també a tots els excessos, de l'escola futurista. Només Marinetti intentà sobreviure amb les seves teories adaptant el futurisme als ideals de la Itàlia feixista. En 1929 els darrers supervivents de l'escola proclamaren el Manifest de l'aeropintura, que pretenia inspirar-se en les sensacions de vol i en la tècnica de l'aviació. Però la nova tendència, amb el seu reduït camp d'acció, era ja un testimoni de la mort del futurisme.Des del punt de vista històric, el futurisme sorgeix com una natural evolució de les idees post-impressionistes. Per donar una imatge estricta i analítica de la realitat, els futuristes necessitaven recórrer a una anàlisi dels colors i les formes. Seurat i el divisionisme els hi donaven ja resolt el primer problema cromàtic. Picasso i els cubistes aportaven solucions pel segon aspecte: la descomposició de les formes i la distribució dels diferents plans del quadre.El futurisme aportava, tanmateix, algunes idees originals a l'estètica cubista. El fi primordial de la nova tendència era accentuar els efectes del moviment. I en aquest aspecte el cubisme, en termes generals, podia passar per una pintura estàtica. Els futuristes tornaren doncs el deute que tenien amb el cubisme activant el seu desenvolupament i obligant-li a parar més atenció en els processos dinàmics.

..ESTETICA I FORMES..

Un dels grans propòsits del futurisme era el de posar a l'espectador en el mateix centre de la tela. Aquesta idea no era estrictament original, ja que Cézanne, Matisse i els seus seguidors defenien aquest tipus de pintura. Els futuristes obtindrien, tanmateix, d'aquest principi una possibilitat d'expressar millor el moviment.L'invent del cinematògraf havia habituat a l'espectador a seguir el procés d'una fotografia que es posa en moviment. Per mitjà d'una ràpida superposició d'imatges en la retina, el cinema havia assolit un sorprenent efecte dinàmic; en aquest mateix principi es recolzarien els futuristes per obtenir la il·lusió de moviment. Desplaçant les línies fonamentals d'un objecte es reproduïa el seu dinamisme; per realçar aquest efecte recorrien a una vella tècnica, utilitzada ja per Cézanne: la solidificació de l'atmosfera.El futurisme no va passar mai d'ésser un art simbòlic, essencialment intel·lectual; sorgia d'una intuïció literària o filosòfica i cercava una expressió plàstica. Per això va tenir una durada molt curta i fou marginat per molts dels artistes que l'havien creat. Les seves possibilitats plàstiques eren molt limitades.Els pintors futuristes es trobaven embadalits per un remolí vertiginós d'emocions. Sons, olors, colors, formes... calia pintar-ho tot.

..EL FUTURISME EN LA PINTURA..

El futurisme expressa una nova manera d'entendre la realitat: ja no es tracta de representar el que veiem sinó també tot el que està relacionat amb el que veiem: un estat d'ànim, les sensacions i emocions de l'espectador, la percepció del temps, de la llum, de l'espai i del moviment.El moviment futurista sorgí a Itàlia amb els pintors Giaccomo Balla, Carlo Carrà, Umberto Boccioni i Gino Severini que reivindicaven la modernització de la cultura italiana.En els anys 1906-1910 Severini havia viscut a París i havia conegut Picasso i Apollinaire; l'any 1911 convidà Marinetti, Boccioni i Carrà a visitar el "Salon d'Automne" on s'exposaven molts quadres del "moviment cubista" .En retornar a Milà, junts van organitzar la primera exposició futurista. Recollien la tendència a la fragmentació i a la descomposició del volum en formes geomètriques dels cubistes, però introduint efectes de moviment. La seva manera de "ser moderns" comportava una nova estètica de la idealització de la màquina i de la velocitat.El moviment estava molt influït pels nous descobriments òptics, lligats al cinematògraf, que van revelar la multiplicació de les imatges i de les coses mòbils a la retina. L'impacte del futurisme va ser molt ràpid perquè l'exposició de Milà de l'any 1912 va viatjar a Londres, Berlín, Brussel·les, Hamburg, Amsterdam, La Haia, Frankfurt, Breslau, Zuric,Munic, Viena, Dresden i Moscou per donar a conèixer un missatge cultural que volia ser revolucionari.

..SOMNIS..
Somni 1
Estava jo amb la meua mare en ma casa.. i ma mare feia ja varios dies que em deia que voliaacavar amb la seua vida..Em diu que ha anat al metge i quel´havia sol.licitat que le posaran una vacunapero a morir..Quan m´ho va dir estava jo plorant i ploranti ella sense dir res..Al dia següent ve i es despedix de mii em diu que se´n va.. i que ja no la voremes.. i acava morint-se..